Inferno engoleix l'històric moll de l'oceà
El pandemòni va esclatar mentre les flames van cobrar vida en un lloc molt atresorat. El "Moll de la vora de l'oceà" es va veure embolicat en un torrent furioso que podria destruir més d'un segle de records. Els equips d'emergència es van córrer per domar la fúria del torrent, pululant l'escena des de terra i mar.
Els socorristes van ser els primers a detectar el fum i van donar ràpidament l'alarma, permetent que els bombers arribessin en qüestió de minuts per trobar que el foc ja havia estat. difondre amb ferocitat. Però els seus esforços seran suficients per salvar la fita estimada de la destrucció total? El destí del moll semblava penjar en la balança mentre les flames amenaçaven de consumir la seva venerable estructura de fusta.
Des de la vora del moll, els espectadors miraven amb horror i impotència, esperant contra l'esperança que tot es pogués salvar encara. La ira del foc no va tenir límits, ja que va devorar l'extrem del moll en un infern altíssim, una pira ondulant visible durant quilòmetres. Fins i tot des de lluny, la intensa calor que s'enfila flames es podia sentir, un signe sombrí del perill al qual s'enfronten els equips d'emergència. Els seus valents intents de combatre el foc de les ones de sota van trobar una forta resistència mentre les brases impulsades pel vent van estendre les flames cada cop més.
La fúria d'un infern
Onada rere onada de vaixells d'emergència es van unir a la lluita, lluitant contra l'infern amb determinació i coratge ferotge. Però encara les flames es van mantenir fortes, resistint-se a tot els intents per sufocar la seva ràbia. El destí del moll semblava penjar d'un fil mentre el "Moll de la vora de l'oceà" patia sota el violent assalt del foc. El fum negre va ofegar el cel i la cendra va ploure mentre les restes en flames van estavellar-se contra les oles. Semblava que res podia aturar l'apetit devorador de la conflagració.
Quan va caure el capvespre i va baixar la foscor, el resultat no va quedar clar. Però a causa de les dificultats compartides, una comunitat es va reunir a la costa, unida amb l'esperança que la seva fita pogués viure per generacions més. El seu moll havia patit la intempèrie tempestes abans; potser, amb sort i perseverança, també podria sobreviure a la fúria d'aquesta tempesta de foc. Només la llum d'un nou dia diria quin destí esperava a aquest estimat símbol de la seva ciutat.
